17 de des. 2016

Top 30: Les millors cançons del 2016 (30 - 21)

Comencem ja el compte enrere més esperat de l'any: el de les 30 millors cançons publicades durant el 2016. De moment, aquí en teniu les que he situat del 21 al 30;  demà publicaré les 10 següents i dilluns el top 10.

21. Katy Perry - Rise



Encara que comercialment no va tenir l'impacte que Katy Perry i el seu equip haurien volgut, el cert és que sota el meu punt de vista la cançó oficial dels Jocs Olímpics d'aquest any, que van tenir lloc a Rio és tant una de les millors cançons de l'any com una cançó inspiradora.

22. Carly Rae Jepsen - Boy Problems




L'únic senzill que Carly Rae Jepsen ha editat del seu àlbum Emotion (Publicat l'any passat) al 2016 era aquesta cançó R&B amb influències disco i sons retro composada per Sia. Igual que la resta de senzills d'aquest disc, tot i ser molt encertat i ser semblant i millor que altres cançons molt exitoses; no va tenir una bona rebuda.

23. Olly Murs - You Don't Know Love




 Aquesta cançó era el primer senzill del nou disc d'Olly Murs 24 HRS, i era la primera vegada que aquest cantant anglès tocava aquesta vessant del R&B. El resultat és molt bo: una cançó potent que va aconseguir un impacte moderat a les llistes britàniques, però que com ja és habitual de la seva música va passar absolutament desapercebuda internacionalment.

24. Syn Cole feat. Madame Buttons - The Daze



 La carrera d'aquest DJ i productor d'Estonia sembla que mai acaba d'enlairar-se, però això no treu que aquesta cançó on s'endinsava al Tropical House sigui una de les millors del 2016, tot i haver passat completament desapercebuda (Només cal fixar-nos en que el Lyric Video només té 300 milers de reproduccions). Per a aquesta cançó, Cole tornava a col·laborar amb la vocalista Madmme Buttons, que ja va ser la que va posar veu al seu únic èxit Miami 82 del 2014.

25. Bruno Mars - 24K Magic



A l'Octubre Bruno Mars tornava amb aquest senzill, el primer avançament del seu tercer disc que també s'anomena 24K Magic. Es tracta d'una cançó molt animada, divertida i ballable, però evidentment sense la profunditat de la majoria de les seves cançons. Aquesta cançó està produïda per ell i els seus col·legues habituals sota el nom Shampoo Press & Curl, i el cert és que es troba a faltar la mà de Mark Ronson.

26. Mike Posner - I Took A Pill in Ibiza



A no ser que us heu passat l'any amb la ràdio apagada i ignorant totalment les llistes, molt probablement haureu sentit la remescla de SeeB (Que igualment és excel·lent) d'aquesta cançó de Mike Posner, però malhauradament molt poca gent n'ha sentit la versió original, millor sota el meu punt de vista i amb una tercera estrofa que s'ha suprimit en la remescla que tanca la història que explica la cançó.

27. A R I Z O N A - I Was Wrong (Robin Schulz Remix)



Robin Schulz sempre està molt encertat quan remescla alguna cançó d'un artista desconegut, com va ser el cas de les que va fer al Prayer In C de Lilly Wood & The Prick i al Waves de Mr. Probz. Novament, l'alemany ha obtingut molt bons resultats en remesclar aquesta cançó d'A R I Z O N A.

28. Kygo feat. Julia Michaels - Carry Me



Va haver-hi un moment en el que estava totalment fascinat per aquesta cançó (Que va durar bastant, no us enganyaré), però el cert és que a hores d'ara ja la tinc molt cremada i tot i que no us diré que la trobi dolenta -tot el contrari-, que una cançó no et cansi també és una cosa que valoro molt.

29. Rob Thomas - Pieces (Sam Feldt Remix)



Tot i haver tingut una carrera de més d'una dècada en solitari; i 20 anys si comptem quan formava part del grup Matchbox mai havia sentit a parlar de Rob Thomas fins que Sam Feldt no va remesclar Pieces, un dels senzills del seu últim disc The Great Unknown. El cert és que aquesta cançó passa totalment desapercebuda sense la remescla de Sam Feldt.

30. Calvin Harris & Rihanna - This Is What You Came For



Tot i que he tingut seriosos dubtes si col·locar en aquesta llista aquesta cançó o la més recent My Way, finalment m'he decantat per aquesta, que compta amb la co-composició de Taylor Swift i la veu de Rihanna. És innegable que és una cançó extremadament repetitiva (En tota la cançó només hi ha 8 frases diferents), però la producció és realment excel·lent, i es veu que la veu està plantejada com un instrument més i no com la protagonista absoluta. Això sí: l'hi trobo a faltar el regut melancòlic de My Way.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada